divendres, 29 de maig del 2009

Presentació de l'autora


Sembla que la meva vida sempre ha estat plena de dubtes, contradiccions i amb manca de models generalistes per a la societat en que he viscut. El qual no m'ha suposat un problema, sinó el contrari, sempre m'he enriquit de tot allò que he tengut al davant, i per això ara som qui som, una persona contenta, satisfeta amb la meva vida i amb ganes de més.
Vaig néixer a Manacor, el meu nom havia de ser Margalida, com la meva padrina paterna, però per motius d'enveges i persones non grates es va decidir, moments desprès del meu naixement,que duria el nom de la meva mare: Mabel, que per no ser acceptat al registre debut a no ser nom catòlic, vaig acabar amb el nom legal de Maria Isabel, el qual trob bonic i seriós, però amb el que no m'identifico.
Filla d'un Manacorí i una manxega (Albacete per ser exactes), vaig viure a Manacor fins que vaig començar els meus estudis universitaris a Palma.
Consider interessant com el model d'aprenentatge de tot infant comença amb la decisió dels pares per escollir l'escola on començarà els estudis. A mi, als quatre anys, em varen inscriure a un col·legi que en aquells moments era privat, religiós i no-mixte: Pureza de Maria, aconsellats per amics i coneguts que deien que era el millor centre per a una bona educació femenina. Per diversos motius, però sobretot perquè la meva mare es va adonar de que no seguien la filosofia de vida i educativa que ella havia desitjat per a jo, quan va ser hora de començar 1er de l'Ensenyament General Bàsic, se'm va canviar de centre, varen decidir (en contra dels consells d'amics i altres familiars) que aniria a una escola que acabaven de construir a vora de casa: C.P. Simó Ballester, centre públic, mixte, i amb un professorat amb ideologia més similar a les del meus pares, va ser un canvi radical, però tots varen apreciar immediatament una gran millora en tots aquells aspectes que fins a l'hora no es desenvolupaven de la forma desitjada. També pens que és important recordar que com a centre innovador que era en aquells anys Simó Ballester, jo vaig esser part de la primera fornada d'alummnat de reforma dels estudis amb la LOGSE, fet que em va dur a cursar els estudis mitjans i de batxiller a l'Institut de Na Camel·la. Acabats aquests estudis em vaig traslladar a estudiar a Palma. On vaig iniciar els meus estudis com a mestre d’educació infantil per diversos motius que no és necessari esmentar tots, però dels quals vull emfatitzar el meu amor cap a la infància i per la docència.
Estudis inicials que vaig completar posteriorment amb una especialització dintre de l’àmbit de l’ensenyament de la llengua anglesa com a llengua estrangera desprès d’estudiar durant dos anys als Estats Units. Vaig tornar a l'illa per a començar a treballar dintre del món de la docència pública i al mateix temps convalidar-me l’especialització en llengua anglesa. Vaig començar el meu itinerari professional com a mestra de compensatòria, introduint-me desprès en el món de l'educació infantil com a mestra tutora i especialista d’anglès com a llengua estrangera, desprès d’uns anys, i amb la consecució d'una plaça de funcionària de carrera vaig passar a ser l’especialista d’anglès d'un centre d'EI i EP d’una sola línea. Desprès de varis anys d’experiència en els dos àmbits vaig aterrar en el món de la formació del professorat, un món que desconeixia però el qual m’ha fet veure la realitat docent des d’una altra perspectiva. Estic aprenent com mai, però al mateix temps dubto de mi mateixa en molts moments, potser és perquè estic creixent i madurant, o potser descobriré coses noves. En aquests segueixo amb una comissió de serveis per estar com assessora de llengües estrangeres en el CEP de Manacor.
I dels meus aprenentatges al llarg de la vida puc dir que som inquieta, curiosa, m'agrada aprendre al mateix temps que ajudar als altres a aprendre, i quan més m'adintro dintre del món de l'aprenentatge més m'adono de tot el que em queda per aprendre.

Inici del MÒDUL I. OBJECTIUS DEL CURS!

Començam aquest curs d'experts de formadors amb
L'EDUCACIÓ AL SEGLE XXI I LA FORMACIÓ PERMANENT DEL PROFESSORAT.
Un tema perfecte per a tots els que treballam en centres de professorat, tant per a iniciar als que tenim poca experiència, com per escalfar als que en saben més.

He de reconèixer que abans de començar el curs pensava que el servei ja el podia haver fet abans a aquest tipus de formació o alguna altra de similar.
Durant el meu primer any de feina vaig anar tan perduda, em sentia tan ignorant en alguns moments, desitjava escriure, o més bé que ja hi hagués escrit, un manual que es digués "com sobreviure el teu primer any de CEP sense morir en l'intent" per donar ajuda als futurs nous assessors que es trobaven com jo.
I he de reconèixer que per una banda vaig sobreviure d'una tempesta de la qual vaig aprendre molt. I d'altra que, malgrat el curs doni resposta a molts dubtes sempre en sorgiran més.
En quant als meus objectius personals del curs vull comentar que som bastant simple en quant a formulació d'hipòtesis futures, i per què? potser perquè d'aquesta manera és més fàcil ser optimista, hi ha menys desenganys i mai estic decebuda, ja que sempre veig la part positiva.
Tenia clar que volia participar en el curs d'experts de formació de formadors perquè pensava que:
- M'entrenaria a ser millor assessora, per a ser més competent
- Coneixeria la història i situació de l'actualitat d'aquest tipus de formació
- Per analitzar la situació actual
- Ens serviria de guia per a treballar
- Veure i valorar altres modalitats
- Compartir experiències i opinions personals
- Ens ajudaria a situar-nos en aquesta societat de canvi per saber com afrontar-los als centres i per tant poder-los assessorar
- En clar, pensava que donaria resposta a tots els meus dubtes plantejats sobre formació del professorat

Tema 1: La carpeta docent. PUNT DE PARTIDA!

La paraula portafoli no m'era desconeguda.
Fa uns anys vaig assistir a unes jornades de PEL (Portaforli Europeu de les llengües).
El tema del portafolis de llengües sempre m'havia semblat molt interessant. A més, era la línia Europea. Què no sona bé, que tots intentem igualar-nos amb Europa?
Inclús havia fet propostes, fa uns anys, al centre docent on estava, per començar a desenvolupar el tema.
I és interessant, sempre havia pensat en que els meus alumnes fossin els executors de tan bonica feina, aquesta recol·lecció d'aprenentatges/situacions significatives al llarg dels cursos escolars, al llarg de la vida.
No va ser fins que vaig sentir de boca de l'equip directiu d'aquest curs que hauríem d'elaborar una carpeta docent com a treball final, com a eina d'aprenentatge i avaluació, que em vaig plantejar, que jo també podia ser subjecte/creadora de tan útil i interessant contenidor.
M.Rosa Rosselló va fer una excel·lent presentació sobre la diversitat de finalitat i estils de portafolis, ens va donar bons consells, tant per l'elaboració com pel seu ús. Ens va fer valorar la importància de la reflexió a dur a terme mitjançant el portafoli, com a estratègia de millora professional.

I havent-ho pensat seriosament he decidit que l'estructura del meu portafolis sigui:

- en format digital, fàcil format per a compartir amb els altres, com per anar fent modificacions oportunes des de tot arreu, així no hi podrà haver excuses com ara... "l'he perdut" o "el m'he oblidat a casa"
- en format blog, web 2.0, que permeti ser un espai interactiu, perquè com a docents i formadors hem d'estar actualitzats, al dia i a l'abast de les noves tecnologies, i n'hem de donar exemple. I encara que pertanyo a l'escola antiga, ja que m'encanten els llibres i les versions papers dels documents (el qual es contradiu amb la meva visió ecologista del món), intento adaptar-me a la nova era, i ser un immigrant digital en condicions.
- en format índex per temes del curs ordenats cronològicament, perquè vull, més bé, perquè necessito que em serveixi com estructura clara i ordenada de tots els continguts que anam treballant al llarg del curs (un curs molt interessant i profitós, que m'està plantejant molts dubtes)
Potser sembli un diari de tasques i sessions presencials, però en principi és com pens que em serà d'utilitat, que al cap i a la fi és l'objectiu final d'aquesta carpeta. Pens que l'estructura que seguiré, malgrat no sigui la recomanada, és la que millor em permetrà fer un ús del portafoli (blog) com a eina d'aprenentatge, de revisió, reflexió i avaluació.
- espai inicialment privat, necessit veure com es desenvolupa abans d'obrir-lo al món. El compartiré amb les persones del meu voltant, amb les quals tenc més confiança. Però tenc clar que aquest espai és per a mi, per a ordenar temes, continguts, idees, aprenentatges i reflexions personals, i potser també generals.
Les expectatives que tenc del curs, i en conseqüència d'aquest contenidor, són principalment les d'aprendre i millorar com a professional.
El curs ens hauria de servir com a guia, com a base, de la nostra formació dintre del món de la formació contínua del professorat.
Però he de reconèixer que la manca de temps, debut principalment a un nombre de feina molt voluminós que estam tenint durant tot el curs, no em permet ni dedicar-hi totes les hores que m'agradaria ni gaudir-lo intensament debut al sentiment d'angoixa i correcuita que sembla que duc en tot moment.

Tema 2: El context educatiu actual. Noves tendències docents i noves tendències formatives

Estam en un època de transició educativa, amb els seus conseqüents canvis de paradigmes, en la figura/identitat del professorat i les institucions, com també de l'alumnat i el context social (multicultural i multilingüista)i inclús del coneixement, i sobretot de la tecnologia.
Amb aquest canvi de tendències hauríem de tenir clar que també hi hauria d'haver una modificació en la perspectiva de la formació.
Francesc Ibernon ens planteja el seu punt de vista sobre el context educatiu actual dintre d'una societat canviant. Donant sobretot importància a que:
- La formació permanent del professorat ha de fer incidència en les situacions problemàtiques del professorat
- La necessitat d'abandonar l'individualisme docent per passar al treball col·laboratiu
- El professorat ha de ser el subjecte de formació amb una identitat docent
- De l'actualització a la creació d'espais de formació
- La formació ha de ser tan complexa com ho són la societat i l'educació

En resum ens va deixar clar que la formació ha de partir de necessitats reals. S'ha de possibilitar l'intercanvi entre iguals. S'ha de reflexionar sobre la feina, avaluant-la, modificant-la i continuant reflexionant. Més que actualitzar s'han de crear espais per desenvolupar competències indagadores i d'autonomia. I s'han d'analitzar les situacions problemàtiques.

Me va agradar molt la frase de "aprenem, per desprès desaprendre per poder tornar aprendre".

Tema 3: Breu història de la formació permanent del professorat

Activitat obligatòria a distància que m'ha servit per fer una repassada a la història de la formació del professorat a nivell d'Estat i concretant a les Illes, també veient exemples d'altres comunitats. Descripció dels diferents col·lectius del SXX i dels seus models formatius, i el paper que han tengut vers el desenvolupament de l'FPP a les Balears.
M'ha servit per conèixer la terminologia de "dinàmica d'interfície" (=moment/s en que el sistema de formació entra en contacte amb els alumnes), i per analitzar les que s'utilitzen de forma majoritària en els CEP en l'actualitat i reflexionar sobre les que considero que haurien de predominar.
He de reconèixer que ha sigut un tema de lectura una mica enredosa, però que estic molt satisfeta amb els coneixements apresos i les reflexions fetes.
Adjunto document desenvolupat a partir de la lectura del tema.
M1_tema3_ActivitatDist

Tema 4: La formació permanent del professionals del sistema educatiu a les Illes Balears

Activitat obligatòria a distància que m'ha servit per veure la complexitat del marc legislatiu de la formació permanent del professorat de les illes
Amb la lectura del tema, i utilitzant diferents documents de normativa com a referència, havíem de donar resposta a diferents accions sobre gestió de la formació permanent del professorat.
Vull fer menció a dos fets:
- Els docents no estam entrenats per a la lectura i comprensió de lleis, millor dit normatives. Al manco jo no en som completament competent. No estaria malament que simplificassin, o bé que es considerès dintre del currículum de la formació inicial
- La lectura dels documents en qüestió no em va ser suficient per a respondre amb seguretat als diferents aspectesde cada acció.
Adjunto document desenvolupat amb les correccions fetes per part de la tutora.
M1_tema4_ActivitatDist

Tema 5: Les competències del docent

Hi ha tot un seguit de preguntes que segurament la majoria de docents ens hem fet en aquests darrers anys i en especial durant aquest curs escolar.
Competències.... què són vertaderament? per què els hem d'incloure? És una moda? Qui és el gran inventor? Que no ho feia bé abans? Ho he de canviar tot ara perquè ha arribat la LOE? Per què he de canviar si potser en uns anys s'haurà passat de moda?
i un llarg etcètera.

"Saber aprendre per saber ser i saber fer" seria la qüestió!

Si volen que els futurs ciutadans, infants en aquests moments, siguin persones competents (és a dir, que saben fer), amb una ment crítica, reflexiva, amb raonament (que saben aprendre) i respecte cap als altres, per poder conviure amb pau i harmonia (saben ser), ens hem d'assegurar que nosaltres, docents, també ho siguem, a més de tenir unes institucions i un entorn preparat per fer-ho.

Elena Cano va conduir una sessió dinàmica i interessant vers un tema molt actual i important dintre de la docència.

És fonamental distingir diferències dintre de la pròpia terminologia:

Competències bàsiques: com el seu nom ben bé indica, són bàsiques, són la clau per a un bon i complet desenvolupament de l'individu. Es classifiquen en vuit (comunicació en llengua materna, comunicació en llenguas estrangeres, competència matemàtica i en ciència i tecnologia, competència digital, aprendre a aprendre, competències socials i cíviques, sentit d'iniciativa i esperit d'empresa i consciència i expressió culturals)

Competències del professorat: a més de les anteriors, un bon docent ha de complir unes característiques específiques per saber desenvolupar la seva tasca com a model/guia/transmissor de forma competent.

Competències de l'assessor:que serien les accions concretes que podem fer per millorar les competències dels docents


A continuació un vídeo de la pràctica duita a terme al final de la sessió.
Evidència de les dificultats que pot trobar un assessor a les formacions.
Molt interessant!

Tema 6: L'aprenentatge adult. Teories de l'aprenentatge. Tipologia dels participants

Sense cap dubte amb Xavier Gimeno es va dur a terme el que fins ara ha estat la sessió més diferent i entretinguda de tota la formació que he rebut des de que estic immersa en el món de la formació de professorat.
I sincerament m'ha fet plantejar l'estil de transmissió, la metodologia a utilitzar.
No estic del tot segura de com transferir la pràctica experimentada a la nostra feina. Ja que aquest tipus de metodologia resulta amb opinions extremes, la qual cosa pot resultar bastant perillosa. El que sí puc dir és que en va donar molt per xerrar. A mi personalment, me va agradar el sentint general de la sessió i les conclusions a les qual jo vaig arribar personalment, però he de reconèixer que en alguns moments es trepitjaven els límits de la curiositat per entendre els comportaments humans que van lligats a la història personal amb el respecte individual d'alguns participants. També hagués sigut interessant acabar la sessió sentint, de boca del ponent, les conclusions finals i el perquè d'aquest tipus metodologia.

Ara vull recordar... Què me'n vaig endur de la sessió?

- Una bona rialla
- Experimentació d'un nou estil d'ordenació del grup (per edats)
- Coneixement de la graduació d'edats de companys de feina
- Respecte vers a la història personal que pugui estar en conflicte amb la vida diària de les persones (potencials participants de les nostres formacions)
- Dubtes sobre la forma en que hem d'organitzar les activitats/sessions de formació amb el professorat (sentiment ja iniciat prèviament)
- La necessitat de pau i tranquil·lat que hauríem de sentir per desenvolupar-nos millor com a individus, societat i professionals
- Curiositat per descobrir Brahma Kumaris i conèixer aspectes negatius sobre les formigues
- Plasmar els aprenentatges fent fotos en lloc d'agafar apunts
- Fotos de coses apreses:



- Vaig seguir el consell de Xavier Gimeno i vaig indagar una mica més sobre l'animal, millor dit, insecte, que durant la sessió vaig sentir que se m'adaptava millor.
Les formigues, que com a la majoria de bitxos, no els recordam com a éssers graciosos o atractius, són una part important del nostre ecosistema. En principi m'hi vaig sentir identificada per la seva organització i capacitat d'adaptar-se, perquè malgrat són una coseta petita resulten ser 10 vegades més fortes que el seu pes, feineres i cooperatives. Desprès de saber més sobre elles puc dir que les admiro per la seva capacitat de resoldre problemes complexes, per la seva comunicació entre els seus individus i el repartiment del treball. És interessant saber que llevat dels mamífers són l´únic grup que segueixen un model d'aprenentatge interactiu.
Malgrat són carnívores i caníbals, el qual contradiu la meva filosofia de vida com a vegetariana, he d'entendre que és part del seu instint de supervivència, però el que sobretot vull emfatitzar és que són un bon model a seguir per a la nostra societat, la qual comença a mancar, cada dia més, valors bàsics per a la supervivència de la nostra espècie que viu en comunitat. Així que en aquest moment vull col·locar en un lloc especial al que serà el meu heroi del dia. Aquests grans petits animals.

SESSIÓ DE REFLEXIÓ del primer mòdul

Valoro molt positivament el desenvolupament de la sessió duit a terme per la direcció del curs. La dinàmica de feina va ser interessant i profitosa, totes les idees extretes com a conclusió són dignes de ser recordades, analitzades, i sobretot, com no, són un bon punt de partida per a reflexionar sobre el sistema de formació tant inicial com permanent que tenim en aquests moments. Per això he considerat adient adjuntar el document amb els resultats fruits de l'exposició i debat sorgit a partir del treball en petits grups sobre la temàtica d'aquest mòdul.


M'agradaria emfatitzar el que consider que he après o que consider important:
- El curs en sí. Consider que aquest curs m'hagués ajudat molt en l'inici de la meva tasca assessora, donant tant idees com resposta a dubtes.
- Pressa de consciència, millor dit, aprofundiment, de la nostra tasca com assessors.
- La història de la formació permanent del professorat. Molt interessant!
- Normativa!!! i quants dubtes lligats a ella!
- L'elaboració del portafoli (carpeta d'aprenentatge), malgrat la idea no me va atreure del tot quan se'ns va informar de que seria una part important del curs i la seva avaluació, he de reconèixer que en el fons m'encanta, ja que la millor manera d'aprendre és fent.
- M'està plantejat molts dubtes fruit de reptes personals.
- Diferents models d'intervenció dels formadors. La nova proposta de que el assessor és un guia no un expert. M'agrada!
- Noves tendències en la formació: assessor de procès.
- El canvi social implica un canvi docent, i per tant també hi ha d'haver un canvi en la formació.
- Diferència entre les competències bàsiques, les del professorat i les dels assessors.

PREGUNTES SORGIDES FINS AQUÍ:

Dissenyant el blog per a desenvolupar la carpeta d'aprenentatge em vaig sentir despullada amb la sola idea de fer-ho públic. Per què necessito que aquest blog sigui privat?
Fins no fa molt jo em sentia docent, en el sentit de ser un professional dintre d'una aula amb alumnat jove. És el mateix: docent o formador? He de deixar de sentir que som mestra per a ser una bona assessora?
Malgrat tenir experiència en el meu àmbit no em sento dintre del paper o figura d'assessora experta, és que no ho som vertaderament o és el meu intent interior de no aparentar estirada/creguda?
M'agrada la nova terminologia apresa a partir de F. Ibernon sobre que els assessors no estam aquí per ser experts de coneixements sinó guies d'aprenentatge. Consider que tenc potencial per ser un bon guia, però estic prou preparada per ser-ho? Com he d'enfocar els meus nous aprenentatges per ser-ho?

Passam al MÒDUL II: ORGANITZACIÓ I GESTIÓ DE LA FORMACIÓ

Dintre del mòdul II veurem l'organització i la gestió de la formació,que es desenvoluparà amb un total de 6 temes, tots de molta importància dintre del món de la formació.

Tema 7: Detecció de necessitats i itineraris formatiu

Amb Miquel Oliver es va dur a terme dos tallers per veure la importància de desenvolupar una tècnica adequada per a fer una bona detecció de necessitats.
Amb el primer taller es va fer un simulacre de detecció i identificació de necessitats amb la tècnica del “Brown Paper” , per a construir un mapa del problema. Amb el segon taller es va fer una planificació de la intervenció per a partir del primer consensuar el mapa de la finalitat (anàlisi de l’objectiu) i de les seves estratègies.
Com a conclusió es pot dir que s’ha de planificar de forma coherent amb les necessitats
reals, els anàlisis han de ser globals, s’han d’analitzar estratègies i potenciar els projectes
necessaris per aconseguir la finalitat, s’ha de fomentar la participació i el consens i, sobretot, s’han d’aconseguir intervencions educatives que millorin l’ensenyança i la societat.

Tema 8: Objectius de la formació i tipologia d'intervencions formatives

Activitat obligatòria a distància que m'ha servit per aprofundir en distintes tipologies d'intervencions formatives, concretament les que tenen a veure amb l'aprenentatge AMB altres, com ara són la tutorització (mentoring), l'entrenament (coaching) i l'assessorament entre igual (co-coaching). També m'ha sigut d'utilitat analitzar la tipologia d'un cas, primer de forma individual i desprès de forma guiada, que descriuré al document a continuació.

M2 ActDist1 MGaya T8 M2 ActDist1 MGaya T8 mabelgaya5197

Però en definitiva, com molt bé ens indica Miquel Oliver, "el problema que planteja l’activitat és: SI EL CENTRE SOL•LICITA UN ENTRENADOR I NOSALTRES ESTEM CONVENÇUTS QUE EL MILLOR PER A ELLS ÉS SEGUIR UN PROCÉS DE TUTORITZACIÓ... QUÈ HEM DE FER?
Al nostre entendre la persona que ajudarà al centre quan els explica com ho farà els ve a deixar clar que seguiran un procés de tutorització i no d’entrenament en tècniques per a solucionar la disciplina escolar. Per a ell la millor opció és aquesta!"

Tema 9: Modalitats formatives: metodologies que se'n deriven i estratègies formatives

Activitat obligatòria a distància que m'ha servit per analitzar el meu propi itinerari formatiu. Amb el desenvolupament de l'activitat 3 del document d'aquest tema vaig aportar a un dels FÒRUMS VIRTUALS del curs:

El meu itinerari formatiu

Vaig iniciar els meus estudis com a mestre d’educació infantil per diversos motius que no és necessari esmentar tots, però dels quals vull emfatitzar el meu amor cap a la infància i per la docència. Estudis inicials que vaig completar posteriorment amb una especialització dintre de l’àmbit de l’ensenyament de la llengua anglesa com a llengua estrangera. Combinació d’especialitats una mica atípica, però que vaig decidir fer per iniciativa pròpia i convençuda del que feia. Ara entenc que, sabent que l’itenerari formatiu, en especial dels docents, comença des del primer dia d’escola, i que les dues experiències amb més mancances dels meus models d’aprenentatge són cap a on he anat amb la meva trajectòria professional, les meves especialitzacions són resultat d’un intent personal per millorar l’educació en aquells àmbits que consider tan importants i que sovint no són de la qualitat que haurien de ser.

El meu itinerari formatiu s’ha desenvolupat de forma variada amb la participació a cursos presencials, a distància, seminaris CEP, de zona, formacions a centres, jornades, congressos, etc.
I estic convençuda que les activitats que he realitzat han estat adequades i de profit per a les meves necessitats de cada moment. Pens que la validesa d’una modalitat o una altra depèn de la finalitat i de l’ús que en feim.

Els cursos a mi sempre em varen ajudar molt a cada moment del meu itinerari professional, el qual també ha estat variat. Al meu primer any de feina em varen donar una plaça de “compensatòria”, quan això acabava d’arrencar, i sincerament el curs d’iniciació que es duia a terme als CEP, seguit d’un seminari de zona, em varen salvar la vida en aquells moments. Desprès d’aquell any, la meva participació a cursos va estar més dirigida als dos àmbits de la meva especialització, i puc dir, que de tots, sempre vaig extreure coses que m’han servit per a millorar el meu treball a l’aula, ja que immediatament aplicava allò que m’interessava i que pensava que podia ser útil.

Els seminaris també han estat una eina molt valuosa de formació, però sí que es depèn bastant del grup amb el que et trobes. Sembla que sempre he estat molt afortunada i m’he trobat a gust amb les persones amb les quals participava, intentant partir d’uns objectius comuns, on compartirem coses bones i on n’aprenguérem de noves.

Les jornades, també, sempre les he trobat molt interessants, òbviament no serveixen per aprofundir, però és una forma ràpida de conèixer noves tendències, materials, experiències, etc.

La formació a distància és una modalitat de la qual n’estic fent un gran ús des de que som al CEP, ja que la puc adaptar al meus horaris, sovint complicats debut al caràcter de feina que feim. És més tècnica i menys humana (ja que no hi ha contacte directa ni amb tutor ni companys), però també profitosa i interessant.

Totes les modalitats són importants en el seu moment. Tots els cursos, seminaris i formacions que he fet m’han ajudat a construir la meva identitat com a docent. Clar que he de reconèixer que sempre he estat selectiva amb les activitats en que participo, mai m’ha interessat fer hores per acumular crèdits. Em manca temps a la meva vida per fer tot el que vull i m’agrada, així que les hores que dedico a la formació he d’estar convençuda que seran per a millorar, per aprendre, acumular experiències, idees, estar en contacte amb altres docents, en definitiva, per enriquir-me com a persona i professional.
Perquè quant més aprenc més m’adono de tot el que em queda per aprendre.

Tema 10: Disseny, seguiment i avaluació de plans i programes

“El que millor pots fer pels altres no és ensenyar les teves riqueses sinó que els altres vegin les seves” (Goethe)

Joaquim Núñez proposa el canvi en la millora de l’organització, del model mental i en la formació.
Una organització aprèn quan és capaç de configurar-se de maner diferent a com era en un moment determinat, quan té la capacitat de transformar-se (canviar segons les necessitats) de manera permanent.
El subjecte que aprèn ha de prendre consciència d’allò que vol millorar i ho ha de fer de manera individual i contrastant amb perspectives de treball cooperatiu.
La formació ha de ser generadora d’il•lusió i compromís.

També ens va presentar el Pla/Marc de formació que tenen en aquests moments a Catalunya, el qual sembla força interessant però hem de tenir en compte que el nostre context no és el mateix.

Tema 11: Pràctica reflexiva

Amb Olga Esteve vàrem poder experimentar com dur a terme una pràctica reflexiva.
Va ser una experiència molt interessant i molt ben conduida per la ponent.
A més de les explicacions es feren diferents activitats, que principalment consistia en l'el·laboració d'una carpeta amb tres separadors. Adjunto còpia a continuació del que reproduirem.


El RIU D'APRENENTATGE, una pràctica original!

Individualment varem fer un dibuix on havíem de reflectir el nostre fluxe d'aprenentatge com si fos un riu. Una vegada fet el dibuix ens varem agrupar amb una parella a la qual se'ns recomanava que fos un desconegut per descriure'ns mutuament els nostres dibuixos.
He de reconèixer que me va costar un poc fer el dibuix, i no estic segura de si li vaig descriure amb prou detall a na Victòria, que com que no conec el seu llinatge, per a jo és na Victòria de Palma. Però sí que vaig gaudir de fer aquesta activitat.
Podria dir que la meva explicació va ser, més o menys així:
Som na Mabel. Vaig néixer a Manacor, on hi vaig viure fins que vaig començar els meus estudis universitaris a Palma. Vull que quedi clar que el dibuix del meu riu va per avall perquè és com van els rius, i jo som molt visual, els rius parteixen de les muntanyes amb molta força cap a la mar, a la mar obviament no hi he arribat però lluitaré sempre per arribar a la mar gran, una ma plena de coses boniques i d'altres per a recordar. I com deia, a les muntanyes hi veig la meva infància, plena d'alts i baixos, molts de baixo per esser un infant però que m'han fet arribar allà on som. La partida del riu no és clara, ja que l'inici dels meus estudis no varen ser clars i definits fins poc abans de mudar-me a Palma (la majoria per motius que prefereixo no haver de mencionar). Inicialment em vaig especialitzar com a mestra d’educació infantil. Desprès d’estudiar durant dos anys als Estats Units vaig tornar a l'illa per a començar a treballar dintre del món de la docència pública i al mateix temps aconseguir l’especialització en llengua anglesa. No sempre varen ser camins fàcils. Vaig començar el meu itinerari professional com a mestra de compensatòria, introduint-me desprès en el món d’educació infantil com a mestra tutora i especialista d’anglès com a llengua estrangera, desprès d’uns anys, i amb la consecució d'una plaça de funcionària de carrera vaig passar a ser l’especialista d’anglès d'un centre d'EI i EP d’una sola línea. No sempre tot varen ser camins fàcils. Vaig repetir en diverses vegades la realitat de que m'agrada engrescar-me en coses noves, el qual em du al que jo diria una caiguda d'aigua amb una camí ple de roques, que em fan aprendre a millorar, però que desprès de la millora torno a cercar coses noves. En aquests moments tenc una comissió de serveis per estar com assessora de llengües estrangeres en el CEP de Manacor. Sembla que a la vida sempre vaig en cerca de caigudes d'aigua.

Tema 12: Avaluació de la formació. Trànsferència i impacte de la formació

Antoni Zabala tracta el tema de l’avaluació, però dedica molt de temps perquè comprenguem la situació actual del professorat, és a dir el perquè de la situació educativa de l’actualitat al nostre estat.
Comença la sessió amb una introducció molt clara i fonamental per entendre la situació en la formació del professorat, ja que si s’ha entrenat a un professorat aplicador de coneixements no és tan fàcil canviar d’un model d’aplicadors a un d’estratègic, es requereix entrenament (aprenentatge d’estratègies) i temps.
Els docents som, o hauríem de ser, educadors (no només professorat de matèria) i en els models docents hi ha un referent teòric i un referent opinable (el paper que ha de tenir la teoria i el per que ensenyem), en aquest darrer és on hem de tenir clara la finalitat de l’ensenyament. I encara que venim d’un referent propedèutic i selectiu la nostra funció social hauria de ser integral i orientadora. El no ser-ho ens du a terminologia incorrecta, o a replantejar, com ara el concepte de fracàs escolar. El fet de que un infant no arribi a la universitat no hauria de ser catalogat com a fracàs ja que aquesta persona pot arribar a ser un excel•lent, o millor professional que molts dels que tenen estudis superiors.
L’avaluació garanteix que el que fem ho fem el millor possible.
El procés d’avaluació hauria de ser inicial (dels objectius), regulador (les pautes observables), final (resultats continguts/activitats) i integrador (assegurant-nos que el que es millorable sigui modificat). Diferenciant que hi ha dos tipus d’avaluació, el de normativa (distingeix el que sap no el procés d’aprenentatge) i el criterial (distingueix el que ha après en funció de les seves possibilitats.
A les nostres formacions (a l’igual que a l’escola) els objectius són els que han de quedar ben definits i han de ser realites, l’objecte d’estudi no ha de ser el ponent sinó el que s’aprèn. Segons el Professor Zabala no s’haurien d’acreditar cursos si abans no hem anat a l’aula a avaluar la transferència. Ja que és el grau de transferència el que ens permet avaluar la formació. El paper de l’assessor és el d’animar i ajudar.

SESSIÓ DE REFLEXIÓ del segon mòdul

Lamento no haver pogut assistir al desenvolupament de la sessió dut a terme per part de la direcció del curs. Agraeixo als companys que hi anaren ja que gràcies a ells, a les explicacions que em feren sobre la sessió i al document penjat amb totes les reflexions, vertaderament he pogut gaudir de la feina feta, de les conclusions a les quals s’arribaren, i sobretot m’agrada veure que en certa manera tots tenim pensaments i processos mentals més similars del que pensava.
Per tant voldria reflectir que una de les coses que aquest curs m’està aportant és un apropament cap als meus companys. Trob que hi ha un bonic grau de companyerisme, sense sentiments o actuacions negatives per part de cap. La qual cosa fa que es gaudexi més plenament de l’experiència de la formació, està essent una experiència única.
Tots els temes de formació durant aquest mòdul han sigut força interessants i els ponents han assolit majoritàriament els objectius establerts.

És bàsic fer una bona detecció de necessitats perquè aquestes quedin reflectides amb el nostre pla de formació de professorat al mateix temps que amb el programa anual d’activitats que oferten els CEP anualment. Però i si aquestes necessitats no s’avenen amb activitats que sovint ens venen determinades pels alts càrrecs del servei o inclús d’altres serveis???
O més concretament en el meu cas, el que em plantejo en aquests moments del mes de maig és sobre com puc resoldre els meus grans dubtes per a programar les activitats del curs vinent. Ja que una vegada vistes les activitats que la meva assessoria ha d’assumir pel curs vinent (cursos PALE, PIPs, cursos pilot del projecte Europeu, etc) i que considero necessàries i importants, m’adono que no hi ha prou espai per a altres necessitats del col•lectiu de LLEE que necessita altres tipus de formació no contemplades. Sé que la resposta és clara: he de prioritzar, però també he de reconèixer que és una tasca difícil i que em crea una mica d’ansietat. Segurament és debut al meu caràcter de voler sempre atendre-ho a tot perquè tothom estigui content i sense queixes (tasca difícil d’assolir).

Consider que el pla formatiu de les illes en aquests moments és ampli i molt interessant, és a dir, intenta anar adaptant-se a les necessitats de la nova era. El tema però és la necessitat d’un canvi en el nostre sistema educatiu, és a dir una millora de l’organització, del model mental i també en la manera que s’ha dut a terme la formació del professorat fins al moment. Però el canvi és necessari en aquests tres nivells, per molt que ens esforcem en els CEP no basta si no hi ha un canvi en l’organització i la forma de pensar i actuar d’un cert nombre de professorat. Això sí, amb l’esforç i interès de tots vull creure que podem arribar a aconseguir-ho.

Hem de tenir em compte que els docents som, o hauríem de ser, educadors (no només professorat de matèria) i en els models docents hi ha un referent teòric i un referent opinable (el paper que ha de tenir la teoria i el per que ensenyem), en aquest darrer és on hem de tenir clara la finalitat de l’ensenyament. I encara que venim d’un referent propedèutic i selectiu la nostra funció social hauria de ser integral i orientadora. És necessari reconduir aquesta funció! El professorat ha de deixar de ser simplement aplicador per a ser estratègic.
Crec que els assessors encara no estam prou entrenats pel que el professorat d’aquesta societat vertaderament necessita. Ni el professorat està preparat per a tot el que un bon assessorament implica.

El pensament reflexiu com a procés de millora!!! S’ha d’introduir la reflexió com a base en la vida de tots, sobretot dels docents. És necessària per a millorar professionalment i també personalment. Potser una cosa nova per a molts de nosaltres i que per tant haurem d’aprendre a fer i treure’n profit, però si aquesta tècnica és utilitzada amb l’alumnat, ells la desenvoluparan com una cosa natural en el futur i per tant serà molt més fàcil per a ells anar adaptant-se amb la societat a mesura que canvia.


Preguntes sorgides a partir del mòdul:

- Què podem fer com a assessors si les necessitats formatives extretes del professorat no s’avenen amb activitats determinades pel del servei o inclús d’altres serveis?
- Com incloure o com prioritzar de forma satisfactòria en la programació d’activitats d’assessoria totes les formacions que considero necessàries però superen en nombre a les que es poden dur a terme?
- Com fer entendre al professorat que el que vertaderament es necessita no són receptes sinó un replantejament?
- Com guiar al professorat perquè entenguin que han d’anar d’un model aplicador a un model estratègic?
- Com aconseguir que el professorat no utilitzi llibres de text com a base d’un ensenyament que hauria de ser integrador i orientador?

Passam al MÒDUL III: ELS PROFESSIONALS DE LA FORMACIÓ: PERFILS I COMPETÈNCIES PROFESSIONALS DELS ACTORS DE LA FORMACIÓ

Amb aquest darrer mòdul que inclou un total de 5 temes i una experiència pràctica s'intentarà pautar-nos amb una sèrie d'indicacions sobre quin hauria de ser el nostre perfil com a formadors de professorat.

Tema 13: Característiques del formador eficaç. Les competències del formador

És interessant la inexactitud de la definició que es pot trobar als diccionaris sobre formador i formar. Estic d’acord amb la fórmula FER= SABER X PODER X VOLER, sembla correcta, i per tant, la seva aplicació al nostre rol de formadors seria FORMAR= SABER FORMAR X PODER FORMAR X VOLER FORMAR, també correcta i que a més ens capfica de ple amb les tema de les competències professionals del formador.
Considero que Olga Vela fa un resum acurat sobre les habilitats o competències que necessita un formador, que van més enllà de ser un gran coneixedor de contingut, ja que són la suma d’aptituds, actituds, característiques de la seva personalitat i coneixements adquirits que es van aconseguint al llard de les experiències i anys professionals els que definiran a un formador competent. I saber adaptar-se a les necessitats de l’audiència, escoltar-los, callar a temps, mostrar senzillesa i ganes d’aprendre plegats, són les habilitats que els formadors han de compartir amb els participants.

Tema 14: Les competències interpersonals (autoconeixement, autoestima i autogestió). Gestió emocional del formador

Antoni Giner va conduir una sessió molt interessant i entretinguda debut a la constant combinació d’activitats pràctiques amb la teoria. Va tractar el tema de la gestió relacional i comunicació dels formadors.
A partir de l’intercanviï d’idees i experiències promovem inquietuds i interès per canviar. L’assessor ha d’acompanyar en aquests canvis, però és molt important saber que hi ha una zona d’influència, i que s’ha de “confluir per fluir”
Treballar en equip és un aprenentatge. Ancorant l’aprenentatge en equip interioritzem també els nostres.
La teoria de Johary encoratja el coneixement públic d’un mateix, el qual amplia les relacions amb els altres, aconseguint resultats d’aprenentatge i acceptació més bons.
També es va parlar del llenguatge intern, dels actes lingüístics i els anxiomes de la comunicació humana
I per finalitzar va tractar el tema del lideratge, sobre prendre la iniciativa i els nivells de confiança-desconfiança.
Va ser una sessió molt interessant, però consider que no es varen cobrir els objectius establerts, ja que el tema havia de tractar les competències interpersonals i la gestió emocional dels formadors, i considero que només es va tractar el segon punt incloent altres informacions que corresponien als temes 15 i 16.

M3Tema14ToniGinerExempleTEquip

Tema 15: Estratègies i tècniques de comunicació oral


Després de la sessió d’aquest tema amb Carmen Ramis sobre comunicació oral puc afirmar que parlar bé no és tan fàcil com pot semblar i ser un model de comunicador d’oratòria manco.
No estic ben bé segura de com definir la sessió duta a terme, però sí que puc dir que ens va donar molt per parlar.
Potser hauria de veure la seva intervenció com l’antimodel d’oradora. Va fer un ús, o millor dit abús, de la L2 i la L1 mesclant registres de llenguatge estàndard i col•loquial.
El fet de que fa uns anys vaig tenir el plaer d’assistir a una formació amb na Joana Rubio, escriptora del llibre “Llengua, societat i comunicació” “Com parlar bé en públic” i experta en el tema, va fer que jo personalment jutges una diferència massa gran entre les dues.

I malgrat tot lo negatiu va dir una frase que me va agradar:
“La persona que no es posa nerviosa davant una situació nova en la que s’ha de participar és perquè ha perdut el sentit de la responsabilitat”, m’hi vaig identificar al mateix temps que em va fer sentir bé.
I va quedar clar el fet de que la comunicació no només implica xerrar, sinó donar-se a entendre i saber escoltar i entendre el que ens volen comunicar.

Tema 16: Lideratge, coordinació i tutorització. Dinamització de grups

Joan Rué va venir a tractar un tema en el qual les expectatives eren difícilment superables debut a la importància que té el tema del lideratge i dinamització de grups en el nostre camp professional com a formadors. A més el desenvolupament del tema va ser molt superficial i no va enfocar la nostra realitat. Considero que és una temàtica que ha quedat pendent.

Tema 17: Gestió del temps

“El temps pertany a qui el sap utilitzar” (DaVinci)

Maria Àngel Leal, encara que la seva experiència es desenvolupa dintre del món laboral i no de la docència, va dur a terme un sessió d’interès i profit.
Claus de l’èxit:
- compromís amb nosaltres mateixos (autodiagnostic)
- visió de conjunt
- concentració de recursos i esforç (hem de ser eficients i eficaços, saber fer el màxim amb el mínim de recursos)
- flexibilitat
Estratègia de les 5 S representa accions que són principis expressats amb cinc paraules japoneses que comencen per la lletra “S”. Cada paraula té un significat important per a la creació d'un lloc digne i segur on treballar. Aquestes cinc paraules són:
Seiri = Classificar
Seiton = Ordre
Seiso = Neteja
Seiketsu = Neteja Estandarditzada
Shitsuke = Disciplina
Les cinc "S" són el fonament del model de productivitat industrial creat al Japó i avui aplicat en empreses occidentals. No és que les 5 S siguin característiques exclusives de la cultura japonesa. Tots els no japonesos practiquem les cinc "S" en la nostra vida personal i en nombroses oportunitats no ho notem.
Quan el nostre entorn de feina està desorganitzat i sense netedat perdem l'eficiència i la moral del treball es redueix.

La gestió del temps és una temàtica que considero molt important perquè les coses avancin. Intento ser una persona bastant estructurada, tant a nivell personal com professional, ja que em facilita la feina. Això també s’ha d’aplicar/transmetre als cursos i formacions a centres, ja que sovint debut a la mala gestió d’altres ens fan que la nostra bona gestió es desaprofiti. Potser és que encara hauria de ser més exigent, la puntualitat és fonamental, així com fer un bon guió de les reunions amb temps per anotar unes conclusions/acords de la sessió.

TREBALL PRÀCTIC sobre la propia intervenció

Observacio Fitxa Treb Prac

SESSIÓ DE REFLEXIÓ del tercer mòdul

Valoro molt positivament el disseny d’aquest tercer i últim mòdul del curs, s’havien de tractar temes diversos i a la vegada molt interessants, per això les expectatives eren molt altes i segurament difícils d’aconseguir. Hi ha hagut ponències de les quals he gaudit bastant i he après coses noves, com ara la de na Maria Àngel Leal i la de n’Antoni Giner, encara que no han assolit tots els objectius desitjats. Mentre que lamento haver de dir que no opino el mateix de la resta de ponents. Me va decebre molt la ponència sobre comunicació oral, encara que sí hi va haver una mica de contingut teòric interessant la sessió en general no em va aportar el que esperava, potser les meves expectatives eren massa grans, però hem de tenir en compte la importància del tema. També em va decebre la del tema 16, ja que no va tractar ni el títol ni els objectius plantejats, és molt important saber arribar als participants d’un curs, i per desgràcia no es va aconseguir en cap moment.


PREGUNTES SORGIDES

Com em puc organitzar millor les meves tasques?
Faig una gestió de temps per a les activitats de formació adequada? Com la puc millorar?
M’hagués agradat que dintre del tema de gestió del temps es parles també de com organitzar el temps dintre d’activitats de formació, és a dir, que hi haguès algun tipus d’experiència o d’avaluació per poder observar el que és millorable dintre de la nostra gestió de temps quan organitzam activitats.

Competències interpersonals del tema 14???
Antoni Giner va desenvolupar una sessió molt interessant sobre la gestió emocional del formador, on també va tractar el tema del lideratge (un tema que en principi s’havia de tractar al tema 16), però ni se va fer menció a les competències interpersonals, sobre l’autoconeixement, autoestima i autogestió, una part del temari que em semblava també força interessant i que considero que ha quedat pendent.

Pot un “antimodel” ser un bon model d’aprenentatge??? No haurien de ser els ponents d’aquest tipus de formació models de formadors de formadors per a donar-nos un bon exemple de com hauríem de ser nosaltres?

AVALUACIÓ del curs.

Valoro molt positivament el desenvolupament de la sessió dut a terme per la direcció del curs. La dinàmica de feina va ser en petit i gran grup. Es va fer una pluja d’idees en petit grup sobre aspectes negatius del curs, aspectes positius i propostes per a millorar, que desprès es compartiria amb el gran grup amb un sistema de bolla de neu (no es repeteixen idees ja exposades).

ASPECTES POSITIUS
- Tenir un punt de reflexió i de trobada entre iguals
- La carpeta d’aprenentatge (portafolis)
- Les activitats a distància
- Aprendre els uns dels altres
- Bona elecció de temes i continguts
- Idees cohesionades
- Les reflexions conjuntes al final de cada mòdul
- Les reflexions individuals al final de cada mòdul
- Les dinàmiques grupals
- El nivell de determinats ponents
- Grani bona disposició dels tutors
- El treball d’observació
- SOM AFORTUNATS de poder fer un curs d’aquesta tipologia i qualitat

ASPECTES NEGATIUS
- Ubicació de les instal•lacions
- Acústica de l’aula 8 de l’ICE
- Organització i estructura del moodle
- Ha faltat més pràctica (per exemple, tipus el role-play fet amb Elena Cano)
- El mòdul III no ha assolit els objectius
- Manca de temps/espais per practicar i reflexionar
- Poca activitat al moodle
- Manca d’exemple entre alguns ponents
- Han faltat sessions d’assessorament
- Transferència individual limitada
- Algun desajust de calendari
- Distància entre enunciat de ponències i realitat

PROPOSTES
- Millorar l’entorn virtual, per exemple una capça per tema, documents que s’obrin en una finestra nova
- S’han de treballar els temes del mòdul III que han quedat penjant, com ara la dinàmica de grup, lideratge i comunicació oral
- Fer debats a partir de pel•lícules, lectures, normatives de temes diversos d’importància en la formació de professorat
- Introduir més activitats en grup
- Augmentar els espais de reflexió als CEP
- Importància de la implicació de tot l’equip CEP
- Programació del curs al setembre
- Més contacte amb els tutors
- Connexió dels continguts del curs amb la pròpia feina

CONCLUSIÓ: on he arribat?

Tota etapa o període a la vida té un inici i un acabament, encara que sovint no ens asseguem a pensar-ho o a avaluar els resultats. I tots aquests tenen gran incidència en la nostra vida, encara que sovint no ens adonem. Aquesta incidència són els aprenentatges. Tan importants per a nosaltres com a individus i com a part d’una societat
Em satisfà tenir constància escrita gràcies a aquest blog del procès que aquest primer curs d’experts de formació de formadors ha suposat per a jo com a individu i com a part d’un grup.
Ha sigut una experiència molt especial (tant el curs com les posteriors reflexions a aquest espai) i també penso que de profit, encara que aquest serà més a llarg termini.
Potser per saber vertaderament on he arribat seria interessant fer una revisió de tots els meus dubtes plantejats al llarg d’aquests 8 mesos de formació i veure si em puc donar resposta jo mateixa o si em sorgeixen nous dubtes.

Preguntes sorgides al llarg dels tres mòduls:
1. Per què necessito que aquest blog sigui privat?
2. És el mateix: docent o formador? He de deixar de sentir que som mestra per a ser una bona assessora?
3. Malgrat tenir experiència en el meu àmbit no em sento dintre del paper o figura d'assessora experta, és que no ho som vertaderament o és el meu intent interior de no aparentar estirada/creguda?
4. Estic prou preparada per ser una bona guia d’aprenentatge? Com he d'enfocar els meus nous aprenentatges per ser-ho?
5. Què podem fer com a assessors si les necessitats formatives extretes del professorat no s’avenen amb activitats determinades pel del servei o inclús d’altres serveis?
6. Com incloure o com prioritzar de forma satisfactòria en la programació d’activitats d’assessoria totes les formacions que considero necessàries però superen en nombre a les que es poden dur a terme?
7. Com fer entendre al professorat que el que vertaderament es necessita no són receptes sinó un replantejament?
8. Com guiar al professorat perquè entenguin que han d’anar d’un model aplicador a un model estratègic?
9. Com aconseguir que el professorat no utilitzi llibres de text com a base d’un ensenyament que hauria de ser integrador i orientador?
10. Com em puc organitzar millor les meves tasques?
11. Faig una gestió de temps per a les activitats de formació adequada? Com la puc millorar?
12. Quines són les competències interpersonals (autoconeixement, autoestima i autogestió) títol del tema 14???
13. Pot un “antimodel” ser un bon model d’aprenentatge??? No haurien de ser els ponents d’aquest tipus de formació models de formadors de formadors per a donar-nos un bon exemple de com hauríem de ser nosaltres?
14. Quin és el meu nivell, la meva capacitat de lideratge? Quines pautes puc seguir per a millorar com a líder?
15. Quines pautes es recomanen per fer una bona dinamització de grups depenent de les característiques de cada grup?


guauuuu......?????
Necessito uns dies per pensar-ho, per pair-ho.
Més reflexió!
M’agrada dormir els meus dubtes i reflexions.
Acabaré les meves conclusions aviat, ho prometo!
(Mabel Gayà a dia 3 de juny de 2009)

ÍNDEX DEL CURS

2008
Octubre
+ Inici del curs i del MÒDUL I
+ Tema 1: La carpeta docent
+ Tema 2: El context educatiu actual. Noves tendències docents i noves tendències
formatives
+ Tema 3: Breu història de la formació permanent del professorat
+ Tema 4: La formació permanent dels professionals del sistema educatiu a les
Illes Balears
Novembre
+ Tema 5: Les competències del docent
+ Tema 6: L'aprenentatge adult. Teories de l'aprenentatge. Tipologia dels
participants
Desembre
+ SESSIÓ DE REFLEXIÓ del primer mòdul
+ Inici del MÒDUL II
+ Tema 7: Detecció de necessitats i itineraris formatius
2009
Gener
+ Tema 8: Objectius de la formació i tipologia d'intervencions formatives
+ Tema 9: Modalitats formatives: metodologies que se'n deriven i estratègies
formatives
+ Tema 10: Disseny, seguiment i avaluació de plans i programes
+ Tema 11: Pràctica reflexiva
Febrer
+ Tema 12: Avaluació de la formació: avaluació dels processos d'ensenyament i
aprenentatge, instruments i tècniques. Transferència i impacte de la
formació
+ SESSIÓ DE REFLEXIÓ del segon mòdul
Març
+ Inici del MÒDUL III
+ Tema 13: Característiques del formador eficaç. Les competències del formador
+ Tema 14: Les competències interpersonals (autogestió, autoestima i autogestió.
Gestió emocional del formador
+ Tema 15: Estratègies tècniques de comunicació oral
Abril
+ Tema 16: Lideratge, coordinació i tutorització. Dinamització del grups
+ Tema 17: Gestió del temps
+ TREBALL PRÀCTIC sobre la pròpia intervenció
Maig
+ SESSIÓ DE REFLEXIÓ del tercer i darrer mòdul
+ Avaluació del curs
+ CONCLUSIÓ: on he arribat?